Promoció del model de cooperativa d'habitatge, que treballa l'arquitectura, l'urbanisme, la gestió i la legislació de la vivenda.
Sostre Cívic és una associació que promou els MCU, Models de Cooperatives d'Ús, un model d'accés a l'habitatge que està entre el lloguer tradicional i la propietat. El model prové de Dinamarca (model Andel) i existeix amb forta presència als països escandinaus, Alemanya i Sudamèrica. L'accés a l'habitatge, amb aquest model, és privat però no especulatiu, i es basa en una entrada o dipòsit, i en un lloguer "tou", que baixa amb el pas del temps. El beneficiari és propietari del dret d'ús de l'habitatge, no de l'habitatge, aquest dret no caduca, i pot deixar aquest dret d'ús en herència.
Sostre Cívic està format per economistes i juristes, però també per arquitectes i urbanistes. Treballen en àmbits diversos: en l'aplicabilitat del model i l'estudi i adaptació a/de les lleis sobre habitatge, en la gestió dels projectes de cooperatives, amb temes constructius que tractin els prefabricats i la sostenibilitat, o la participació, i en la pedagogia i la cooperació i assessorament amb les administracions.
La seva pàgina web mostra les diferents línies de treball i actuació, i presenta tots aquests apartats, però sense arribar a documentar-los en profunditat. En diferents apartats, Explica els antecedents i la filosofia dels MCU, i fa un llistat dels estudis i projectes en què estan o han estat implicats. Hi trobem un apartat dedicat al recull de premsa, on podem llegir sobre el seu projecte de MCU a Cerdanyola del Vallès, i també presentacions on s'estudien els "escenaris econòmics" amb les diferències entre el model de propietat de l'habitatge i altres alternatius (on es contempla i es compara el preu del sòl, el benefici empresarial, la gestió...). Si us interessa el tema, podeu trobar més informació a l'estudi sobre el model Andel fet per Raül Turmo per a la Fundació Jaume Bofill.
Gran aporte el de SosteCivic, sobretodo, porque además de ser un proyecto que promueve "otro" modelo de acceso a la vivienda, este grupo viene trabajando desde el año 2004, esto es, mucho antes de la "necesidad" del usuario y en plena cresta del "arquitecto" montado a la especulación del ladrillo. Rescato fuertemente el asesoramiento interdisciplinar al que están abocados, como forma de entender y trasmitir que la vivienda es un hecho complejo donde confluyen innumerables variables que abarca desde los aspectos constructivos a los sociales y medioambientales o jurídicos entre otros. Pero volvamos al tema de la necesidad actual; el cooperativismo, en cualquiera área que sea desarrollado va más allá de la satisfacción de una carencia, encierra en si mismo una forma de agruparse y relacionarse con otros, una forma de ver el mundo. Uruguay (nobleza obliga la mención) ha sido un país pionero en el desarrollo del sistema cooperativo de vivienda y referente de Sostre Cívic y de tantísimos otros. Desde el año 1968 así lo establece la ley que lo habilita y obliga a la administración, que se conforma en el tercer actor, junto con los cooperativistas y los institutos de asesoramiento técnico. Pero los mejores y más perdurables ejemplos, (social y arquitectónicamente) han sido aquellos grupos cooperativos conformados desde los sindicatos o de origen territorial, es decir, aquellos que han tenido una causa común para mantenerse unidos y que la misma trasciende la exclusiva necesidad de la vivienda. ¿estamos todas las personas capacitadas para conjugarnos en una causa común? ¿lo estamos para aceptar la propiedad colectiva? ¿ para construir y gestionar no solo nuestra propia vivienda - materialmente hablando- sino la de otros? y después ¿somos capaces de auto-gestionar nuestro propio hábitat en comunidad? Soy ferviente promulgadora de este modelo, crecí con el, por eso mismo abro esta preguntas, porque considero que su concreción, en cualquier latitud, conlleva cambios en los modos de pensar y hacer y quiero creer, que no basta con anotarse en una lista y esperar el "techo".
ResponderEliminar