Un blog satíric
que planteja qüestions sobre l’
arquitectura domèstica i la felicitat. Un exemple del potencial dels blogs per
propagar noves formes de crítica, o com a mínim, per fer-la més
divertida.
A partir d’
imatges extretes de la revista Dwell i d’ altres, el blog fa comentaris irònics
sobre l’arquitectura i es dedica a especular sobre l’ estat emotiu de la gent que
surt a les fotos, majoritàriament hipster, es a dir: urbanites joves d’ estil bohemi,
cultura lleugerament alternativa i tendències de consum no massives, sempre seguidors satisfets de lo últim, i del que creuen -amb una certa petulància-, com a genial).
El mateix subtítol del blog “It's Lonely in the Modern World” es un escarni del subtítol de Dwell “At Home in the Modern World”.
Amb els
comentaris ridiculitza l’ estil generalitzat de la fotografia d’ interiors
moderns, però en última instancia, llança la hipòtesi de que l’ arquitectura minimalista
deprimeix, provoca melancolia i reprimeix
el plaer. Per tant, en la línia de Jacques Tati a “Les vacances de M.
Hulot”, o de la de Tom Wolfe a “Qui te
por de la Bauhaus ferotge ?”, però ara, mitjançant les imatges fotogràfiques, i
la redacció dels seus peus , es a dir: els ingredient per excel·lència dels
blogs. No sabem en quin grau els més de
200.000 visitants que te el blog cada setmana, comparteixen aquesta hipòtesi, però
si que podem suposar que busquen un toc d’ ironia i humor relacionat amb l’
arquitectura actual.
Els creadors
del blog Molly Jane Quinn i Jenna Talbot han publicat també el llibre “It’s lonely
in the Modern World. The essential guide to Form, Function and Ennui”.
