Ballardian

De la definició del lloc extraiem:

Ballardian explora els trops i els motius que es troben en l'obra de JG Ballard. Està editat i publicat per Simon Sellars. Però potser els  objectius del lloc es  defineixen millor per les definicions aplicades a la paraula 'ballardià"  , segons el Diccionari Collins Anglès:
Ballardià: (adj) 1. de James Graham Ballard (JG Ballard, nascut el 1930), el novel·lista britànic, o les seves obres. (2) s'assembla a , o suggereix les condicions, descrites en les novel·les de Ballard com ara, la modernitat distòpica, els  paisatgesdesolats creats per l'home, o els efectes psicològics del desenvolupament tecnològic, social o ambiental. És a dir, s' hi explora la Ballardosphere (definició 2) tant com ho feia Ballard (definició 1). O per dir-ho d'una altra manera, utilitzen  el terme 'ballardià" per identificar una fase particular en el capitalisme tardà que encara no es dona, i que va ser  articulada millor per l'escriptor JG Ballard. Aquest lloc per tant, intenta formular una visió del món refractada a través dels escrits  que va deixar un autor  que  va predir amb exactitud el ritme desconcertant de canvi a finals del segle XX i principis del XXI.

El lloc pretén unir a una comunitat d'escriptors i artistes que també han estat inspirats per Ballard i la seva obra. Un component clau d'aquest projecte és contextualitzar el treball de Ballard, per analitzar la seva esfera d'influència més enllà de les restriccions sufocants del regne literari cap a altres camps més amplis com ara, el de la música, el cinema, les arts visuals, la moda, la teoria cultural, l'arquitectura, o la pornografia, fins i tot. L' obra de Ballard conté un codi misteriós que no és fàcilment destil·lable en la seva  biografia o en  la teoria literària. Mitjançant el seguiment d'aquest virus trans-disciplinar o  paraula mutant, la pàgina BALLARDIAN  pretén arribar a un coneixement preliminar de les forces culturals que es reflecteixen en aquest concepte.  

Podem afagir que entre d' altres etiquetes la d' "arquitectura"  mereix un gran numero d' entrades.
Hi podem trobar Affirmative Architectural Dystopias una ponencia del Simon Sellars a la conferencia de la Monach University dedicada  al tema:   Changing the Climate: Utopia, Dystopia and Catastrophe. on la presentació va ser  part del panell  representant el projecte PLASTIC FUTURES del SIAL (RMIT University) integrat per Pia Ednie-Brown, Andy Miller i Simon Sellers.
També hi trobem un entrevista i referencia del curs de Nic Clear i Simon Kennedy "Crash . Architectures of the near Future" a la Barlett School. O una entrevista amb Geoff Manaugh de BLDGBLOG.A més, hi ha tota una serie de recursos sobre  J.G. Ballard , o les noticies o twits.

Simon Sellars es editor amb Dan O'hara del llibre Extrem Metaphores iterviews with  J.G.Ballard .

Simon Sellars va participar al monografic sobre Ballard de  Kosmopolis 2008. Entre d' altres Sellers va dir:

I think the adjective ‘Ballardian’ will become immortal, because I think that, to take what Bruce has said about the way Ballard turned from the traditional notion of science fiction from outer space to inner space, I think that was a very prophetic move. He saw the way technology was heading. There’s a famous phrase of his that he wanted to explore the next five minutes rather than the next 500 years. To me, that says that he saw that technology was creating a turning inward in a psychological sense. He saw the democratisation of technology, in terms of technology that – in a phrase of Bruce’s from the cyberpunk era – would stick to the skin rather than being something else. He would write about this stuff rather than the modernist aesthetic of rockets and outer space. I think that was a very prophetic move.

Also, he saw the way that we’re entering this globally homogeneous space, a sort of eventless present as he likes to call it, where you virtually can go to any country in the world. He talks about the areas around motorways and airports as a metaphor for this homogeneous space, and I think he saw the implications of where this is all heading. He also reacted against it, so I see his work as a resistance against this sort of corporate culture, and against the drive of, I guess, late capitalism to classify and categorise everything.

To me, the most important thing about Ballard is providing this space that he evokes, that preservation of inner spaces and autonomous zones. I’ve been reading a lot of mainstream newspaper articles recently, talking about the colonisation of inner space and the way we’re really crowded with information. The terms that were used and the arguments they were making were the things that Ballard was talking about in the ’60s. In that sense, I’d say there was this philosophy of resistance to a political culture. To me, that’s a sort of ideal for living.

Veure transcripció de la taula rodona a la pàgina Ballardian . Per més interesats en Ballard, el catàleg de l' exposició "Autopsia del nou mileni" comissariada per Jordi Costa al CCCB, i el blog derivat de la mateixa